ÀCID ACETIL SAL·LICÍLIC (AAS): L'ASPIRINA

SABIES QUE... L'ORIGEN DE L'ASPIRINA ES TROBA EN LA NATURALESA?
Des de temps remots l'home havía observat que l'extracte de Salze Blanc ( Sàlix alba) alleugerava els dolors i era un bon antiínflamatori. Era un arbre que creixia en llocs humits i per similitud,s'utilitzava per curar dolors de tipus reumàtic.També, se li reconeixíen propietats antipirètiques.Hipòcrates ja el recomanava.
En l'observança i concreció d'aquets efectes, l'any 1828, Johan A. Buchner, professor de Farmàcia de la Universitat de Múnic, va aconseguir identificar el principi actiu en aïllar, una substància groguenca en forma de cristalls de sabor molt amarg que va anomenar SALICILINA, derivat del nom llatí del salze, "salix".
Posteriorment, un químic francés va conseguir un mètode d'extracció, pel qual per cada kilo i mig d'escorça s'obtenía 30gr. de Salicilina, però aquest sería costós en materia procesada i no permetría l'accés al tractament per tothom.A més, era una substància molt amarga i irritativa per les mucoses. Calía avançar....
Al 1859, es va aconseguir el sintètic de la salicilina, l'Àcid Sal·licílic, però presentava els mateixos inconvenients que el producte natural.Es va creure que, introduint un grup químic anomenat Acetil a la molècula, s'aconseguiría una modificació que disminuïria tals efectes adversos. Molts van ser els intents, però no amb bons resultats fins l'any 1897 quan Fèlix Hoffmann que treballava per Indústries Quíimiques  BAYER va descriure el procediment d'acetilació i va aconseguir l'ÀCID ACETIL SAL·LICÍLIC, més estable i pur químicament que els seus antecessors.

A la natura, existeixen altres plantes que contenen Salicilina, les de l'espècie Spirea úlmaria, les qual inspiraren el nom comercial que tots coneixem: ASPIRINA.

Posteriorment, es va descriure quin era el seu mecanisme d'acció i se'l va relacionar, ja en la dècada dels 80 amb una important activitat com antiagregant plaquetari, aconseguint que a dosis més baixes( 100mg/300mg) que les analgèsiques, antiinflamatóries o antitèrmiques ( 500mg pels adults), podría utilitzar-se com a prevenció de les malalties coronàries i tromboembòliques.

Actualment, no es recomana el seu ús en menors i adolescents.S'ha d'evitar durant la menstruació ja que augmenta l'hemorràgia. L'ús continuat pot roduir lesions a la mucosa gàstrica, en aquest sentit l'evitaran els malalts d'ulcera pèptica. S'han descrit reaccions al·lèrgiques importants.

ÉS UN MEDICAMENT, per tant, cal administrar-lo amb precaució i consultar amb personal facultatiu qualificat davant qualsevol dubte o detecció d'efecte advers.